dijous, 11 de juny del 2015

Poemes visuals i poemes objecte

  
    
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte
1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (alguesprincipalment).
  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.


-Aquest divendres 8 de maig del 2015, el Sepc Mallorca organitza la segona edició del "Concert Antirepressiu, Solidaritat Antifeixista", es durà a terme al Poliesportiu de Sa Pobla. S'obriran les portes a partir de les 20.00 hores, el cartell està compost per: ZOO (Hip hop des de Gandia), HERMANO L (Membre de La PutaOpepé), FULL PLAY (Reggae-ska), GRESKA (Ska-Rock), ADIPEM PANDA (El millor metal instrumental de la nostra illa), Punxadiscs Manex (Gran veritat de música).
-Dissabte, 09 de maig, a les 21.00 hores, a l'Auditori Municipal l'Esponja de ses Salines, la Banda de Música de ses Salines, amb motiu de la Fira Espectacle 2015 de ses Salines, presenta un concert on compartiran escenari amb Biel Majoral, Bartomeu Mestre (Balutxo) i Al-Mayurqa per reivindicar les"essències" musicals que «ens identifiquen com a poble».
-El diumenge 10 de maig tendrà lloc la XXIII Fira ramadera de Son Carrió. A la fira s’hi podrà trobar una exposició i venda de productes, mostra de races autòctones i també el V concurs morfològic de l’ovella de raça mallorquina.

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)


A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - 
fillola
idoni - 
idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 
nebota
serf - 
serfa
(s--ss) gos - 
gossa 
(u--va) jueu -
 jueva
 (l--l·la) Marcel - 
marcela

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - 
 pediatra
alumne - 
alumna
monjo -
 monja
 verro - 
verra
Andreu -
Andrea
 reu - 
Rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - 
cosina
heroi - 
heroina
Angel - 
angelina
tigre - 
tirgressa
abat - 
abatina


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - 
emperariu


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -
filologa


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - 
didot


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - 
ovella
ase - 
somera
boc - 
cabra
gendre - 
nora
cavall - 
euga

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

dimarts, 2 de juny del 2015

Las modalidades de la oración


1– LA MODALIDAD
Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como
  • el modo verbal,
  • la entonación,
  • adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
  • perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES
Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:
  • Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.
 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.
  • Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).
¿Tienes hermanos?
¿Cuántos hermanos tienes?
¿Qué tienes?
Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:
Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.
No entiendo cómo puedes hacerlo así
No  si debo decírtelo.
  • Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.
¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 
  • Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.
 Ven aquí ahora mismo.
Dame dinero, mamá.
No hagas eso.
Anímate, hombre.
  • Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.
 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!
¡Así te vaya bien!
¡Que disfrutéis! 
  • Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).
 Puede que vaya al cine esta tarde.
Quizá hoy vuelva tarde a casa.
Acaso lo pueda acabar en un par de horas.
Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.
Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS
La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:
  • Nunca he dicho eso.
  • Jamás hemos pisado ese antro.
  • En mi vida he visto tal cosa.
  • En absoluto ha querido ofenderte.
  • Tampoco te pongas así.
En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:
  • No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES
1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:
  • ¿Qué tal te encuentras hoy?-interrogativa
  • No me lo habían dicho hasta hace un momento-enunciativa
  • ¡Hemos aprobado!-exclamativa
  • ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo.-interrogativa
  • Así le salga el dinero por las orejas.-enunciativa
  • Venga, ríete un poco, que no es para tanto.-enunciativa
  • Por favor, acompáñame a la compra.-desiderativa
  • ¡Que llegue ya el verano, por favor!-exclamativa
  • Puede que esté dormida.-duditativa
  • Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.-Enunciativa
  • Si llamara tu hermano, dile que me he ido.-
  • ¡Cuántas mentiras se oyen!-Exclamativa
  • ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo.-Interrogativa
  • No llevo reloj, pero serán las tres más- Dubitativa
2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.

Interrogativa: 
¿Por qué motivo sostienes el recurso?
¿Qué te sucede? 
Exclamativa
¡Qué frío hace hoy!
¡Ah, conque no te gusta hacer nada!
Dubitativa
Acaso resuelva el problema
Quizás resuelva el problema

Desiderativa

Me gustaría verte pronto.
Ojalá me gane el premio.
3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.
4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:
  • ¿Llevas dinero para el cine?-total
  • Dime si llevas dinero para el cine.-parcial
  • ¿Cuánto dinero llevas para el cine?-total
  • No sé cuánto dinero llevas para el cine.-parcial

dilluns, 1 de juny del 2015

Una historieta...



                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

                                                      EL LLIBRE
Això era un nin pagès que vivia al camp amb els seus pares i la seva germana que era més petita que el.
Alejandro com era el més gran dels dos fills  del matrimoni, sempre hi era amb el seu pare fent cosses de ca seva, amb els animals, dins hort de verdures i fruites.
La seva germana sempre volia estar amb el fent cosses i el no volia perquè es sentia intimidad , per el era un lloc nomès per el i el seu pare. El nin pensaba que si ella anava alla perdria tot l'afecte del seu pare.
Una vegada Alejandro hi era amb les ovelles i es va trobar una molt petitona que feia dies que havia neixer, el anava cada dia a donar-li de menjar, la cuidava molt. El pare un dia el va agafar i va xerrar amb el i li va dir :
  -Així com cuides a la ovella petita també pots cuidar de la teva germana i ensenyar-li a fer coses
·Alejandro amb cara d'enfadad li va respondre:
 - No pare meu , no vull
-És la teva germana i no pots fer això , imaginat que aquesta ovelleta és la teva germana que cada dia creix un poquet més i més , quan menys tho esperis no podras tornar enrere per viure tot de nou. Disfruta-la ara demà ja no hi haura temps.
·El nin agafa l'ovella i s'en va debaix un arbre a pensar, el només pensaba en lo que el seu pare li va dir.
·Es va quedar dormit amb l'ovelleta, va somia que anava amb la seva germana i es trobaren una caixa magica on podian agafar papel i llapis i escriure el que volian fer , la seva germana va escrire...Vol passar mes temps amb el meu germà i que m'estim un poc més.
Alejandro es va despertar i vaig entendre que havia de cambiar la seva actitud amb la seva germana.

Més poesia... que vos ha acompanyat tot el curs




         

                1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.
  • Primavera.
  • Em parla del naixement de les flors.
     Em parla del rais del sol mes potents de l'any.
    Em parla de la mort de les flors.
    Em parla de la nevada excessiva.

                     2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                                   
                                                          Jo vull
                                                          trobar un bon futur,
                                                          això mateix m'augur.




                                                         Jo vull
                                                         tenir moral
                                                         perquè es amb coral




                                                        jo vull
                                                        tenir fills
                                                        sense filar fils

    Els diferents conceptes sobre la família



     1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
    Darrerement el el concepte de familia ha sigut objecte de polemica. Un dels ultims episodis d'aquesta
    polemica va escaure's el 27 de Gener de 2008. Arran d'un acte en el palau de Congressos de barcelona en 
    defensa de la familia tradicional. Promogut per algunes entitats cristianes. L'aplec del Palau de Congressos
    no va estalviar critiques als governs català i espanyol.Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.
     La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant,
     però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides...

                             2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
    Yo crec que per molt que un nin estigui en una familia tradicional no en te que ser mes feliç, o mes infeliç
    pot estar en una familia tradicional i ser infeliç perque per exemple els seus pares no el traten com a ell li agradaria
    i pot estar en altre tipus de familia i tampoc ser feliç, un nin no importa el tipus de familia en el que estigui
    el que importa es com es tractat per aquesta familia, i arran d'aixo sera i no sera feliç.

                             3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.
    Es clar que el lloc on viura aquest nin tindra que veure amb la seva educacio, ja que els costums
    d'un lloc no son sempres les mateixes que les d'un altre.


                             4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.


              Els diferents conceptes sobre la família

     
    Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

    Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

    Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

    Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

    De la família a les famílies

     Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

    El cas de Barcelona...

     El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

    ...i, especialment, d'alguns barris

    Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).