dijous, 6 de novembre del 2014

SINOPSI D'AVATAR

AVATAR... Increïble...



             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.
             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de TitànicTerminatorBailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat  l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els  escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!





1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula que més t'hagi agradat.
La pel·lícula de la que escriure es nom lucy.
Aquesta pel·lícula explica sa vida d'una traficant que la fan presonera una màfia xina y transporta dins d'ella una droga nova que quant esta ja a la xina explota dins d'ella y se torna gesta molt gesta passa tota la seva vida per un segon,soluciona problemes difícils,s'en racorda des gust de sa llet de sa mare etc...
Al final la màfia xina mor però ella se fa tan llesta que també mor(el seu cos).

FRASES EMBLEMÀTIQUES



1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.





Es refereix a que a vegades es millor no sebre de a on venen algunes coses.                                  






comparti es la solució.

La perfecció es una merda.
No hem de perdre l'inspiració.












2: Algunes  persones van de llestes,no entén que cuant ets llest no presumeixes de sero.                                                                      

                                                                                         

UNA CALA PETITA EQUIPADA AMB TOTS ELS COLORS REGLAMENTARIS..

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.
 
Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.




1. Tema del poema
La platja.
2. Contingut.
la comparació de la llengua amb una cala petita.
3. Resum
que per molt insignificant que sigui alguna cosa es necesaria.
4. Opinió personal
la meva opinió es que te molta part de raó perquè cualque cosa per molt insignificant es important

COMENTARI DE TEXT



2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.
Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.
La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.


    1. Llegeix aquest text de na Carolina Ibac. Destria'n la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema?
1)introducció (vermell)
desenvolupament(Blau)
desenllaç(groc)
    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.

UN CUCURUTXO DE CASTANYES CALENTES AMB PAPERS DE POESIA.BONA CASTANYADA POÈTICA!



Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Aquí teniu aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.

Bona Castanyada a tots i totes!

Castanyada 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!




                      1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.
va sobre una dona que vol anar a gafar castanyes i agafen moltes.
                      2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.
Si.Torrades.
                      3. Descriu la classe on estàs ara mateix.