L'amor...

      
          1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...


Mai se m’han donat bé les cartes d’amor, no sóc gaire bo per demostrar els meus sentiments. Soc incapaç de trobar les paraules exactes per poder descriure el que sento per tu (Oració subordinada substantiva). La meva intenció no és escriure’t un piló de paraules maques que no surtin del meu cor (Oració subordinada adjactiva).  No recordo des de quin moment exacte em vas començar a agradar, sincerament crec que sempre ho has fet. Haver estat amb tu aquest temps  ha estat el millor que m’ha passat en la vida. He après a estimar una persona molt més del que m’imaginava i tot és gràcies a tu. Mai oblidis tot el que t’he estimat i el que encara t’estimo. La nostra història no ha durat tot el que haguéssim volgut, tot i així, sempre seràs una persona inesborrable per mi. No et vull oblidar, simplement ho vull superar, ja que sé que mai tornarem a estar junts i això m’angoixa cada cop més.Com t’he deixat marxar? Sento tots el errors que he comès amb tu, que han estat suficients per que et cansessis de mi (Oració subordinada adverbial), però m’has demostrat que el que sents per mi és molt més fort i has continuat lluitant fins al final. Sento no haver sabut lluitar i haver donat tot el que podia donar de mi.Tinc por de tantes coses que aquesta no m’ha deixat viure els meus sentiments per tu.  El nostre amor ha estat magnífic, però de sobte, un dia tot es va esvair. Ara ja no sé continuar sense tu i caic en una espècie de monotonia idiota on mantenir les aparences és el més important, en realitat estic destrossada. Els teus ulls, el teu somriure, les teves mans… tot el que mai podré tenir prop meu perquè ara ja ets lluny del meu costat i sé que mai et podré tornar a recuperar. Ara mateix la única cosa que espero és que siguis molt feliç amb aquella persona que et pugui donar tot el que jo he estat incapaç de donar-te. Sempre m’has dit que si caiem és per aprendre a aixecar-nos i per això el que et prometo és  que si hi ha alguna cosa que pugui fer per  recuperar-te ho faré. un plaer coincidir en aquesta vida.

          2. Penja vuit imatges que expressin amor.

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
  El govern domes pensa per la actualitat , no pensen amb els domes pensen amb estalviar dobles , no pensen amb la educacio dels nins a les escoles el govern no pateix per les persones per que ho ha demostrat en diverses ocacions . No respecten el poble ni la cultura , no respecten res i no es respecten ni a ells mateixos  
les persones se han de enfrontar a n' aquestes situacions i mai han de abandonar .

  2. Quin és el seu tema principal?

    El que fa el govern 


  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.

Que això de tancar dos hospitals per estalviar dobles no es normal , no me pareix gens be per que ells no pensen amb les persones , amb la seva vida . Me pareix be que al final no el haguessin tancat per que la gent que no esta be te dret a curar-se , a poder viure be i estar be .